“La ONU adoptó una postura firme contra el ‘apartheid’ y en los últimos años se estableció un consenso internacional que ayudó a poner fin a este sistema inicuo. Pero sabemos muy bien que nuestra libertad no es completa sin la libertad de los palestinos”
(Mandela 1997)
Les paraules de l’ex president sudafricà Nelson Mandela, pronunciades durant el discurs que va donar el 4 de desembre de 1997 a Pretoria amb motiu del Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, esdevenen d’estricta actualitat al 2023. L’escalada de la violència entre l’Estat d’Israel i Hamàs durant els mesos d’octubre, novembre i desembre, i el consegüent genocidi a la Franja de Gaza per part de les forces israelianes, han atret l’atenció mediàtica internacional entorn a una realitat que acumula més de 75 anys de violacions de drets humans i d’apartheid israelians cap al poble palestí.
Però, com estan informant els mitjans de comunicació respecte als darrers esdeveniments? Quines narratives promouen amb els seus discursos? Ho fan des d’una visió propositiva o discriminatòria i deshumanitzadora? Quin paper li donen a cadascuna de les parts involucrades? És en aquests punts on, enguany, preten fixar-se l’Observatori Sense Tòpics. L’Observatori Sense Tòpics és una iniciativa impulsada per la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat País Valencià (d’ara endavant, CEAR PV), finançat per la Vicepresidència Segona i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge de la Generalitat Valenciana, que forma part del programa “Alça la veu contra el racisme i la xenofòbia”. Aquest programa compta amb diverses línies de treball, entre les quals es troba l’Observatori com a eina per identificar i poder visibilitzar discursos d’odi i missatges racistes i xenòfobs als mitjans de comunicació.
Sis anys després de la seua posada en marxa de la mà de la Unió de Periodistes, l’Observatori ha permès incidir, a través de diversos estudis, en la forma en què els mitjans informen sobre determinats moments d’actualitat entorn a la migració i el refugi, detectant estereotips, tòpics i prejudicis negatius generadors d’actituds i comportaments discriminatoris cap a les persones migrants i refugiades. Tot amb l’objectiu de què els treballs fets servisquen com a eines de canvi del tractament informatiu que fan els mitjans de comunicació consumits per la ciutadania valenciana entorn del fenomen migratori.
En aquesta ocasió, l’Observatori Sense Tòpics s’activa posant el focus en el tractament periodístic de l’ocupació i apartheid israelians sobre el poble palestí i, més concretament, als esdeveniments ocorreguts a la zona entre els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2023 en una ofensiva que, en el moment de tancar aquest informe ―mitjans de desembre de 2023―, continua oberta, amb la represa de la violència després d’un alt-el-foc, amb milers de persones a la Franja de Gaza sense accés a serveis bàsics i deixant xifres escruixidores en quant a persones palestines assassinades.
D’aquesta forma, l’objectiu de la investigació que teniu a les vostres mans ha estat analitzar el discurs dels mitjans de comunicació valencians sobre la invasió i els darrers atacs israelians que estan causant un genocidi palestí a la Franja de Gaza i Cisjordània. Tot això entenent el seu paper fonamental en la construcció d’un imaginari col·lectiu determinat en les persones consumidores de les informacions analitzades respecte als fets ocorreguts a Palestina i Israel. En aquesta línia, el disseny de l’estudi es basa en el discurs mediàtic informatiu i en com aquest transmet estereotips o idees discriminatòries, racistes i islamòfobes, potencialment creadores d’actituds i comportaments d’odi.
Per aquest motiu, i basant-nos en les teories de l’Anàlisi Crítica del Discurs i del framing i dels enfocaments de gènere i propositius, així com en investigacions empíriques anteriors entorn a la cobertura mediàtica de l’ocupació i apartheid israelians sobre el poble palestí, s’ha analitzat una mostra de notícies extretes de les versions digitals de Levante-EMV i Las Provincias ―els dos principals periòdics de caràcter autonòmic al País Valencià― en un període que abraça des del 7 d’octubre de 2023 (dia dels atacs de Hamàs) al 21 d’octubre de 2023 (moment en què entrà el primer comboi d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza). Així, hem pogut observar, d’una banda, l’evolució temporal del discurs mediàtic tenint en compte els avanços del conflicte i, d’altra banda, com dos mitjans de comunicació del territori valencià, endinsats en un context comunicatiu marcat per la competència i la immediatesa, representen un mateix fet.
La importància del present estudi és el seu caràcter novedós, el qual respon al fet que no existeixen investigacions anteriors que hagen analitzat els mitjans de comunicació objecte d’estudi en aquesta recerca en relació amb la temàtica tractada (els darrers atacs israelians contra Palestina). En aquest sentit, l’informe possibilita l’obertura de noves vies d’incidència i de treball conjunt amb els mitjans seleccionats per a permetre millorar la seua cobertura periodística d’àmbit internacional, al temps que ens permet treballar en com allò local pot transformar allò global, destacant el paper que té la premsa regional i local en la configuració de l’imaginari social respecte a fenòmens internacionals.