No tota informació apareguda en format periodístic ni tot succés que es difón a les xarxes socials és real. Si bé la intoxicació, les mentides, els tòpics, els rumors, els prejudicis i la manipulació han existit sempre, ara, amb les noves eines de comunicació social i de masses, la seua difusió ha esdevingut molt més fàcil, més habitual i per extensió, molt més difícil de neutralitzar.
El Consell d’Europa va realitzar l’informe “Trastorn de la informació: cap a un marc interdisciplinari per a la recerca i la formulació de polítiques” (2017) on definia la desinformació com la informació falsa creada deliberadament per danyar una persona, un grup social, una organització o un país. No són poques les (des)informacions que venim detectant des de fa anys al voltant del fenomen migratori, de les persones migrants, de les organitzacions que treballen en aquest àmbit, i de qualsevol col·lectiu vulnerable. Darrerament però, en un context on la xenofòbia i el racisme tornen a infectar els debats polítics i les agendes mediàtiques, les desinformacions han esdevingut una poderosa eina d’estigmatització i criminalització que s’estenen sense cap control i perillosament per totes les xarxes socials.
Algunes (des)informacions es presenten en format periodístic, provinents de webs que tenen apariència de mitjà de comunicació convencional, però que no són més que fàbriques de rumors i notícies falses orientades a crear opinions desfavorables cap a determinats col·lectius. Les organitzacions xenòfobes i els seus ideòlegs saben ben bé com fer-ho i hi dediquen grans esforços a promocionar aquests webs i difondre els seus missatges, quan no són directament aquestes les qui les han creat. Aquestes notícies, majoritàriament de successos, destaquen sempre la nacionalitat, l’ètnia o l’origen dels subjectes protagonistes, i les acompanyen amb imatges denigrants i sovint falses, pertanyents a altres notícies sense cap relació amb el fet que s’explica. Altres vegades inclús els fets que relaten no són ni tan sols certs. Només cal produir un titular espectacular, sensacionalista i indignant per remoure els instints i els sentiments més primaris del públic, que difón la notícia a les seues xarxes i comença així a escampar-se sense cap tipus de control.
Tot i que existeixen diverses eines per detectar la veracitat d’aquestes informacions, i molt sovint són desmentides, el mal ja està fet i la veritat ja no importa. Moltes vegades ni tan sols la reben els qui han difós la mentida. Inclús havent rebut el desmentit, ni el mitjà ni els qui ho han compartit rectifiquen. Davant aquest allau desinformatiu han aparegut diverses iniciatives per desmentir totes i cadascuna de les (des)informacions que circulen a les xarxes, conscients de la necessitat de neutralitzar els prejudicis i reivindicar una comunicació i una informació rigorosa i responsable. No oblidem que la intenció de la desinformació referida en aquest cas a les persones refugiades i migrants no és altra que fomentar els estereotips, promoure el racisme i danyar la convivència.
A continuació oferim alguns enllaços d’interès:
Once principios de la propaganda
8 sitios web para cazar bulos y fake news
Emergent.info – Rastreador de “fake news” en tiempo real
Las mentiras que se repiten sobre los migrantes a bordo del Aquarius
Tractament informatiu en els mitjans valencians escrits d'entrades de persones migrants
La periodista Teresa Díaz analitza i interpreta en aquest informe el tractament mediàtic de l’arribada dels vaixells de l’operació Aquarius al port de València, les arribades de persones migrants i refugiades per costes andaluses i valencianes, i les entrades de persones a través de les tanques de Ceuta i Melilla durant l’estiu de 2018.
A continuació presentem en titulars les conclusions que hem extret de l’anàlisi reflexades en l’informe: Per a més informació recomanem descarregar i consultar l’informe complet.
Tot per les persones migrants però sense les persones migrants
Les persones migrants són protagonistes del 60% dels titulars i de les imatges però, per contra, només se’ls dóna veu directament com a font en el 8% dels casos i tots ells guarden relació amb l’Aquarius.
L’Aquarius com a succés humanitzador de la informació sobre immigració
El tractament sobre l’Aquarius ha permés, en part, una humanització del fenomen migratori, i s’ha acostat a històries personals que tenen el seu reflex en les fotografies publicades.
La dona: ni està ni se l’espera
Les dones migrants només apareixen citades expressament o dins del terme persona/es en el 10% dels titulars. Només en un cas una dona immigrant és el subjecte del titular de la informació, però no apareix el seu nom (real ni fictici) en cap lloc de la informació.
Compromís professional davant el racisme i la xenofòbia
Ser conscients dels prejudicis racistes que totes les persones tenim i que podem traslladar inconscientment als nostres textos és el primer pas per a deixar de reproduir estereotips sobre les persones migrants.
Les persones no som mercaderies
Els discursos utilitaristes es colen en informacions aparentment asèptiques que poden semblar, a simple vista, una manera de véncer el recel però el seu rerefons és perillós, ja que converteixen la persona migrant en un recurs útil.
Què va ser abans: la premsa o la classe política?
Es posa en evidència la subordinació dels mitjans al món polític, més enllà de ser una mera rutina productiva, quan, si mirem les fonts, quasi el 55% de les analitzades són de tipus institucional.
La sobreexposició informativa a l’Aquarius augmentà la preocupació per la immigració
Les moltes informacions concentrades en el mes de juny provocaren una impressió distorsionada sobre la realitat que va tindre el seu reflex en el CIS i que corre de mòbil a mòbil.