La “xenofòbia”, del grec xénos -estrangeri phóbos -por-, és la por a les persones estrangeres, el temor i l’odi cap a persones d’orígens, cultures o ètnies diferents dels propis. Aquesta por és capaç de traure sentiments d’odi i rebuig que poden arribar a manifestar-se en discriminació i agressions cap a aquestes persones, comentaris racistes en les xarxes socials, incidents contra mesquites i altres centres de culte, l’estigmatització de la immigració relacionant-la amb la delinqüència, la invisibilització d’aquestes persones en els mitjans de comunicació i en les polítiques, casos de racisme institucional, discriminacions en l’àmbit laboral, etc.
Ara fa 25 anys de l’assassinat racista de Lucrecia Pérez, assassinada a tirs a Madrid el 13 de novembre de 1992 per un guàrdia civil neonazi, amb l’ajuda d’altres tres menors. Lucrecia Pérez, nascuda a la República Dominicana, va vindre a Espanya perquè la seua filla, Kenia Pérez, poguera estudiar i viure amb dignitat. Aquest assassinat va inspirar la creació de Movimiento contra la Intolerancia (MCI), una organització de lluita contra el racisme i la violència.
L’any vinent també es compliran 25 anys de l’assassinat de Guillem Agulló, jove valencià independentista, antifeixista i antiracista, assassinat l’11 d’abril de 1993 a Montanejos, per les ganivetades d’un grup de neonazis. El 12 d’abril de 2016 les Corts Valencianes li van retre l’homenatge merescut que anteriorment se li havia negat, i van crear el Premi Guillem Agulló, que es va concedir per primera vegada el 24 de gener de 2017, i del qual fou guardonat a títol pòstum el company Daniel Sanjuan, advocat de CEAR-PV i defensor dels drets humans, amb un guardó que s’atorga a les persones i a les iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d’odi.
Aquests són dos clars exemples de delictes d’odi, però sols a l’any 2016, la Plataforma Ciudadana contra la Islamofobia va recollir 573 incidents, dels quals 14,14% van ser actes contra dones, 4,01% contra xiquets, 12,57% incidents contra mesquites, 5,41% contra refugiats, 6,63% contra persones no musulmanes, i la resta contra la comunitat musulmana i contra l’Islam. Segons les dades d’aquesta Plataforma, l’augment dels incidents en comparació a l’any 2015 va ser del 106’12%, i el seu informe anual revela que cada vegada que grups terroristes cometen un atac en territori europeu, la islamofòbia creix espectacularment.
D’altra banda, en l’actualitat existeixen 30.000 webs i direccions de xarxes socials que proclamen el rebuig racial i/o cultural, tal com s’extrau de l’informe Racismo en Internet: webs, redes sociales y crecimiento internacional, elaborat per la Universidad Internacional de Valencia (VIU). Internet és un dels camps de batalla més difícils per a lluitar contra la xenofòbia, però no n’és l’únic.
Davant d’aquesta situació d’augment de la xenofòbia, en la qual creixen els grups i els partits polítics feixistes, racistes i xenòfobs a tota Europa, i en què els estats europeus han incomplit les quotes d’acollida de persones refugiades, externalitzen les fronteres i vulneren en general el dret d’asil, ens hem preguntat, com poden contribuir els mitjans de comunicació en la configuració d’un món lliure de xenofòbia?
En aquest text trobareu una reflexió que proposa la periodista Laura Julián, sobre el paper dels mitjans de comunicació a l’hora de configurar l’imaginari col·lectiu, en aquest cas, en allò relatiu a les persones migrades, refugiades o estrangeres en general, que solen ser les víctimes principals d’aquest discurs xenòfob i de tot tipus d’agressions. Durant la seua elaboració s’han trobat notícies errònies, manipulades i, fins i tot, directament falses de portals digitals i de mitjans de comunicació, encara que també s’han trobat peces fetes des del compromís, el rigor i la sensibilitat.
Tot seguit es proposen deu preguntes que periodistes i comunicadores s’haurien de plantejar davant una temàtica que requereix rigor, justícia i sensibilitat. A més, ens ofereix propostes generals i recull aportacions d’altres manuals que també han estudiat el paper dels mitjans de comunicació en la propagació -o node la xenofòbia. Per tant, és un text que apel·la a la reflexió i a la responsabilitat dels periodistes per lluitar contra el discurs xenòfob.
La xenofòbia, a més de provocar violència i discriminació contra les persones, és un factor determinant per a justificar les polítiques europees d’exclusió i de violacions dels drets fonamentals, i el periodisme ha d’estar més actiu que mai per a ser fidel amb la defensa dels drets humans de totes i de tots, sobretot de les persones que més reben aquestes vulneracions de drets, per tal de no ser partícips en la configuració d’un món marcat per les desigualtats