{"id":19226,"date":"2026-11-17T11:19:06","date_gmt":"2026-11-17T10:19:06","guid":{"rendered":"https:\/\/sensetopics.org\/?page_id=19226"},"modified":"2026-11-17T11:40:30","modified_gmt":"2026-11-17T10:40:30","slug":"informe-2026","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/observa\/informe-2026\/","title":{"rendered":"La representaci\u00f3 medi\u00e0tica de les persones migrants durant el proc\u00e9s de regularitzaci\u00f3 extraordin\u00e0ria de 2026"},"content":{"rendered":"<div class=\"wpb-content-wrapper\" id=\"wpb-content-root\"><p>[vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n<h5 style=\"text-align: center;\">ENTRE LA DESHUMANITZACI\u00d3, L\u2019ESTIGMA I LES VEUS SILENCIADES<\/h5>\n<p>[\/vc_column_text][vc_separator css=\u00bb.vc_custom_1538670349360{margin-top: 20px !important;margin-bottom: 50px !important;}\u00bb color=\u00bbcustom\u00bb accent_color=\u00bbrgba(81,81,81,0.12)\u00bb]<style type=\"text\/css\" data-type=\"the7_shortcodes-inline-css\">#default-btn-fb59a36d9c93ccc566e0ff365189d859.ico-right-side > i {\n  margin-right: 0px;\n  margin-left: 8px;\n}\n#default-btn-fb59a36d9c93ccc566e0ff365189d859 > i {\n  margin-right: 8px;\n}<\/style><div class=\"btn-align-center\"><a href=\"https:\/\/sensetopics.org\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/informe-sense-topics-2026-web.pdf\" class=\"default-btn-shortcode dt-btn dt-btn-l link-hover-off  vc_custom_1794911880716\" id=\"default-btn-fb59a36d9c93ccc566e0ff365189d859\" title=\"Informe 2025\"><i class=\"icomoon-the7-font-the7-arrow-27\"><\/i><span>Descarregar l&#8217;informe complet<\/span><\/a><\/div>[vc_separator css=\u00bb.vc_custom_1538670349360{margin-top: 20px !important;margin-bottom: 50px !important;}\u00bb color=\u00bbcustom\u00bb accent_color=\u00bbrgba(81,81,81,0.12)\u00bb][vc_column_text]<\/p>\n<h3>Quan la discriminaci\u00f3 es fa llei<\/h3>\n<p>Hi ha paraules que obrin cam\u00ed. Paraules que, a for\u00e7a de repetir-se en tribunes pol\u00edtiques, xarxes socials, tert\u00falies i titulars, deixen de provocar rebuig, es normalitzen i acaben convertint-se en pol\u00edtiques p\u00fabliques. Este 2026, a la Comunitat Valenciana hem travessat una frontera especialment preocupant. Les Corts han aprovat els primers pressupostos d\u2019una comunitat aut\u00f2noma que regulen per llei l\u2019anomenada \u201cprioritat nacional\u201d, una exig\u00e8ncia de Vox assumida pel Partit Popular que introdueix criteris vinculats a l\u2019arrelament en l\u2019acc\u00e9s a determinades pol\u00edtiques socials i d\u2019habitatge.\u00a0Un pas que evidencia fins a quin punt postulats que fa nom\u00e9s uns anys identific\u00e0vem amb l\u2019extrema dreta han aconseguit penetrar en les institucions i traslladar-se de les paraules a les normes.<\/p>\n<p>No \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 merament sem\u00e0ntica. Darrere de conceptes aparentment neutres com \u201cprioritat\u201d, \u201carrelament\u201d o \u201cprefer\u00e8ncia\u201d hi ha una determinada manera d\u2019establir qui pot accedir als recursos p\u00fablics i en quines condicions. El debat sobre la immigraci\u00f3 ha deixat, per tant, de situar-se \u00fanicament en el terreny dels discursos per entrar de ple en el dels drets. I aix\u00f2 ocorre en un context en qu\u00e8 la desinformaci\u00f3 racista i islam\u00f2foba continua trobant en determinats discursos pol\u00edtics i institucionals un potent altaveu.<\/p>\n<p>Les paraules importen tamb\u00e9 quan deshumanitzen. Ho hem comprovat este estiu despr\u00e9s de l\u2019arribada de milers de persones a Ceuta. Un representant institucional va arribar a parlar p\u00fablicament de \u201cca\u00e7ar\u201d i \u201cpescar\u201d persones migrants, unes declaracions que el Ministeri d\u2019Igualtat va traslladar a la Fiscalia perqu\u00e8 estudiara si podien ser constitutives d\u2019un delicte d\u2019odi. Mentrestant, OBERAXE va detectar 9.590 missatges d\u2019odi en xarxes socials nom\u00e9s durant els dos dies de major aflu\u00e8ncia a Ceuta. A l\u2019agost, els continguts racistes i xen\u00f2fobs monitorats van cr\u00e9ixer un 76%, amb les persones migrants i d\u2019origen nord-afric\u00e0 entre els principals grups assenyalats. Quan des de les institucions es parla de persones criminalitzant-les com si foren una amena\u00e7a, una invasi\u00f3 o alguna cosa que es pot \u201cca\u00e7ar\u201d, no estem nom\u00e9s davant d\u2019una elecci\u00f3 desafortunada de paraules. Estem contribuint a construir un marc des del qual una part de la societat deixa de ser percebuda com a subjecte de drets.<\/p>\n<p>\u00c9s precisament ac\u00ed on el periodisme t\u00e9 una responsabilitat enorme. I on l\u2019an\u00e0lisi que presenta enguany l\u2019Observatori Sense T\u00f2pics resulta especialment pertinent. Perqu\u00e8 hi ha una contradicci\u00f3 que continuem sense resoldre: les persones migrants s\u00f3n objecte permanent de la informaci\u00f3 sobre immigraci\u00f3, per\u00f2 rarament en s\u00f3n protagonistes. Parlem d\u2019elles, per\u00f2 poques vegades amb elles. Les seues veus continuen pr\u00e0cticament absents de les informacions que afecten directament les seues vides, mentre pol\u00edtics, institucions, forces de seguretat o organitzacions interpreten la realitat en nom seu. I quan apareixen, massa sovint ho fan des d\u2019un enfocament victimista, assistencialista o criminalitzador m\u00e9s que com a persones titulars de drets i fonts legitimades per explicar la seua pr\u00f2pia realitat.<\/p>\n<p>Esta invisibilitzaci\u00f3 tampoc afecta totes les persones migrants de la mateixa manera. L\u2019an\u00e0lisi apunta a la consolidaci\u00f3 d\u2019un imaginari que estableix, de manera m\u00e9s o menys expl\u00edcita, una jerarquia entre una migraci\u00f3 percebuda com a pr\u00f2xima, acceptable o \u201cintegrable\u201d \u2014en la qual encaixen amb m\u00e9s facilitat les persones procedents del Sud i el Centre d\u2019Am\u00e8rica \u2014 i una altra constru\u00efda com a problem\u00e0tica o amena\u00e7adora. En esta \u00faltima representaci\u00f3 trobem especialment les persones marroquines i les persones negres procedents de l\u2019\u00c0frica subsahariana.<\/p>\n<p>La paradoxa \u00e9s especialment reveladora; estan infrarepresentades com a persones i sobrerepresentades com a problema. Apareixen quan parlem de Ceuta, de pasteres, de frontera, de menors migrants sense referents familiars, de conflicte o d\u2019inseguretat. Desapareixen, en canvi, com a treballadores, ve\u00efnes, fam\u00edlies, professionals, estudiants, creadores o ciutadania organitzada.\u00a0Coneixem el fenomen que protagonitzen, per\u00f2 molt poques vegades coneixem la persona. I esta selecci\u00f3 tamb\u00e9 construeix realitat.<\/p>\n<p>No es tracta d\u2019amagar els problemes ni de substituir els estereotips negatius per una representaci\u00f3 idealitzada de la migraci\u00f3. Aix\u00f2 tampoc seria periodisme. Es tracta de contextualitzar, contrastar i diversificar les fonts; de no convertir l\u2019origen, el color de pell o la religi\u00f3 en una explicaci\u00f3 impl\u00edcita dels comportaments; de diferenciar immigraci\u00f3 de delinq\u00fc\u00e8ncia i situaci\u00f3 administrativa de perillositat; i, sobretot, de preguntar-nos qui parla, qui queda fora del relat i per qu\u00e8.<\/p>\n<p>Hi ha, afortunadament, alguns brots verds. Periodistes i determinats mitjans comencen a incorporar altres fonts, altres hist\u00f2ries i una mirada m\u00e9s vinculada als drets humans, especialment des de les seccions de societat. \u00c9s encara una tend\u00e8ncia incipient, per\u00f2 necess\u00e0ria, que intenta compensar una contradicci\u00f3 que mereix una reflexi\u00f3 profunda dins de la professi\u00f3. Mentre unes p\u00e0gines tracten d\u2019explicar la complexitat de les migracions, altres \u2014especialment les d\u2019informaci\u00f3 pol\u00edtica\u2014 continuen reproduint de manera pr\u00e0cticament literal declaracions racistes, xen\u00f2fobes o deshumanitzadores de representants p\u00fablics. Informar que alg\u00fa ha pronunciat unes paraules no ens eximeix de contextualitzar-les, contrastar-les ni explicar-ne les conseq\u00fc\u00e8ncies. La literalitat no sempre \u00e9s neutralitat.<\/p>\n<p>I encara hi ha una altra pregunta inc\u00f2moda que este Observatori ens convida a plantejar-nos: qui decideix des d\u2019on conten els mitjans la immigraci\u00f3? Les rutines professionals importen, per\u00f2 tamb\u00e9 les l\u00ednies editorials, els interessos empresarials i la propietat dels mitjans. El proc\u00e9s extraordinari de regularitzaci\u00f3 que s\u2019analitza en este p\u00e0gines n\u2019ofereix un exemple especialment interessant. Una iniciativa nascuda de la mobilitzaci\u00f3 de col\u00b7lectius de persones migrants i organitzacions socials va aconseguir m\u00e9s de 700.000 signatures i va arribar al Congr\u00e9s dels Diputats i Diputades, on la seua presa en consideraci\u00f3 va obtindre 310 vots a favor i nom\u00e9s 33 en contra. Dos anys despr\u00e9s, aquella pressi\u00f3 de la societat civil ha contribu\u00eft a impulsar un procediment extraordinari de regularitzaci\u00f3. Resulta revelador observar com una mateixa realitat pot ser presentada com una q\u00fcesti\u00f3 de drets i inclusi\u00f3, una necessitat social i econ\u00f2mica o, en l\u2019extrem contrari, una amena\u00e7a. Analitzar la informaci\u00f3 sobre migracions exigeix, per tant, mirar tamb\u00e9 els marcs editorials i empresarials des dels quals es construeix.<\/p>\n<p>El treball que el periodista Vicent Canet desenvolupa en estes p\u00e0gines ens aporta dades i exemples per mirar cr\u00edticament les nostres pr\u00f2pies rutines professionals. La seua an\u00e0lisi permet identificar patrons, abs\u00e8ncies i enfocaments que sovint passen inadvertits en el vertigen de l\u2019actualitat i ens ajuda a posar el mirall davant de la professi\u00f3, no per assenyalar culpables, sin\u00f3 per detectar biaixos, revisar pr\u00e0ctiques i fer millor periodisme.<\/p>\n<p>Des de la Uni\u00f3 de Periodistes Valencians i CEAR Val\u00e8ncia mantenim precisament eixe comprom\u00eds. En un moment en qu\u00e8 la desinformaci\u00f3 racista i islam\u00f2foba circula amb enorme facilitat, en qu\u00e8 determinats discursos deshumanitzadors han conquistat espais institucionals i en qu\u00e8 la discriminaci\u00f3 pot acabar convertida en pol\u00edtica p\u00fablica, defensar un periodisme rigor\u00f3s, independent i respectu\u00f3s amb els drets humans \u00e9s tamb\u00e9 defensar la qualitat de la nostra democr\u00e0cia.<\/p>\n<p>Perqu\u00e8 davant de la construcci\u00f3 de l\u2019altre com una amena\u00e7a, el periodisme t\u00e9 una responsabilitat essencial. Posar context, verificar, desmentir on hi ha prejudici, dades esbiaixades on hi ha desinformaci\u00f3 i persones on altres nom\u00e9s volen que vegem un problema.<\/p>\n<p><strong>Lorena Tortosa Guerrero<\/strong><br \/>\n<em>Membre de la Comissi\u00f3 executiva de la Uni\u00f3 de Periodistes Valencians.<\/em>[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>[vc_row][vc_column][vc_column_text] ENTRE LA DESHUMANITZACI\u00d3, L\u2019ESTIGMA I LES VEUS SILENCIADES [\/vc_column_text][vc_separator css=\u00bb.vc_custom_1538670349360{margin-top: 20px !important;margin-bottom: 50px !important;}\u00bb color=\u00bbcustom\u00bb accent_color=\u00bbrgba(81,81,81,0.12)\u00bb][vc_separator css=\u00bb.vc_custom_1538670349360{margin-top: 20px !important;margin-bottom: 50px !important;}\u00bb color=\u00bbcustom\u00bb accent_color=\u00bbrgba(81,81,81,0.12)\u00bb][vc_column_text] Quan la discriminaci\u00f3 es fa llei Hi ha paraules que obrin cam\u00ed. Paraules que, a for\u00e7a de repetir-se en tribunes pol\u00edtiques, xarxes socials, tert\u00falies i titulars, deixen de provocar rebuig, es&hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":19231,"parent":16205,"menu_order":-1,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-19226","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","description-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/19226","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19226"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/19226\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/16205"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/19231"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19226"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}