{"id":18458,"date":"2024-12-27T10:55:19","date_gmt":"2024-12-27T08:55:19","guid":{"rendered":"https:\/\/sensetopics.org\/?page_id=18458"},"modified":"2024-12-27T18:03:34","modified_gmt":"2024-12-27T16:03:34","slug":"informe-2024","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/observa\/informe-2024\/","title":{"rendered":"An\u00e0lisi del tractament informatiu de l\u2019arribada a costes de persones migrants i refugiades"},"content":{"rendered":"<div class=\"wpb-content-wrapper\" id=\"wpb-content-root\"><p>[vc_row][vc_column][vc_column_text css=\u00bb\u00bb]<\/p>\n<h5 style=\"text-align: center;\">Cap a un periodisme \u00e8tic i inclusiu en el tractament de les migracions<\/h5>\n<p>[\/vc_column_text][vc_separator color=\u00bbcustom\u00bb css=\u00bb.vc_custom_1538670349360{margin-top: 20px !important;margin-bottom: 50px !important;}\u00bb accent_color=\u00bbrgba(81,81,81,0.12)\u00bb]<style type=\"text\/css\" data-type=\"the7_shortcodes-inline-css\">#default-btn-b7b6d5992d739580a5555954206bb95c.ico-right-side > i {\n  margin-right: 0px;\n  margin-left: 8px;\n}\n#default-btn-b7b6d5992d739580a5555954206bb95c > i {\n  margin-right: 8px;\n}<\/style><div class=\"btn-align-center\"><a href=\"https:\/\/sensetopics.org\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/informe-sense-topics-2024.pdf\" class=\"default-btn-shortcode dt-btn dt-btn-l link-hover-off  vc_custom_1735291987127\" target=\"_blank\" id=\"default-btn-b7b6d5992d739580a5555954206bb95c\" rel=\"noopener\"><i class=\"icomoon-the7-font-the7-arrow-27\"><\/i><span>Descarregar l&#8217;informe complet<\/span><\/a><\/div>[vc_separator color=\u00bbcustom\u00bb css=\u00bb.vc_custom_1538670349360{margin-top: 20px !important;margin-bottom: 50px !important;}\u00bb accent_color=\u00bbrgba(81,81,81,0.12)\u00bb][vc_column_text css=\u00bb\u00bb]Aquest any, tornem a analitzar l\u2019<strong>arribada a costes, principalment a les Can\u00e0ries<\/strong>, ja que durant els \u00faltims mesos s\u2019han produ\u00eft -de manera deliberada i organitzada per certs sectors pol\u00edtics, de la ciutadania i mitjans de comunicaci\u00f3- un <strong>gran augment dels discursos d\u2019odi i not\u00edcies falses amb contingut racista vinculades a l\u2019increment d\u2019arribades de persones a Can\u00e0ries<\/strong> i la reubicaci\u00f3 equitativa de persones adolescents no acompanyades en diferents comunitats aut\u00f2nomes de l\u2019Estat espanyol.<\/p>\n<p>Fa 30 anys, l\u2019arribada de la primera pastera a les costes can\u00e0ries va marcar l\u2019inici d\u2019una ruta mortal que, lluny de detindre\u2019s, ha continuat cobrant vides en el transcurs d\u2019aquestes tres d\u00e8cades. Aquell primer viatge va simbolitzar la desesperaci\u00f3 de persones que, sense alternatives segures ni legals, es van veure obligades a llan\u00e7ar-se a la mar des del continent afric\u00e0 a la recerca d\u2019un futur millor. <strong>Milers de persones han mort i desaparegut en aquesta travessia cada vegada m\u00e9s transitada i perillosa<\/strong>. En el que va de 2024, a la ruta atl\u00e0ntica a Can\u00e0ries han mort m\u00e9s de 1.200 persones. Aquesta ruta \u00e9s la porta d\u2019entrada per a molts xiquets, xiquetes i adolescents que, segons ACNUR, conformem el 13% de les persones migrants arribades a les costes can\u00e0ries.<\/p>\n<p>En el cas de les xiquetes, les raons per les quals es veuen obligades a fugir s\u00f3n diverses, per\u00f2 en un recent estudi d\u2019ACNUR, el 35% assenyalava que es devia principalment a q\u00fcestions de g\u00e8nere: matrimonis for\u00e7osos, mutilaci\u00f3 genital i ab\u00fas sexual, entre altres. El cas dels xiquets \u00e9s igualment preocupant, ja que contr\u00e0riament al discurs que acostumem a escoltar, el 54% dels quals havien hagut d\u2019eixir dels seus pa\u00efsos ho havien fet per viol\u00e8ncia, persecucions o amenaces greus contra la seua vida. Davant l\u2019augment d\u2019arribades de persones migrants a Can\u00e0ries en 2020 ja es va posar en evid\u00e8ncia la necessitat de respondre de manera \u00e0gil i garantista davant de situacions d\u2019emerg\u00e8ncia, aix\u00ed com comptar amb una estructura estable d\u2019acolliment humanitari digne.<\/p>\n<p>L\u2019increment de despla\u00e7aments actual t\u00e9 a veure amb l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019alternatives en el seu entorn. La inestabilitat al Senegal i la guerra a Mali han provocat un augment en les arribades d\u2019aquestes persones a les Illes Can\u00e0ries. Espanya imposa des del 28 d\u2019agost de 2024 un nou visat de tr\u00e0nsit aeroportuari a les persones procedents de Maurit\u00e0nia. El pa\u00eds passa a formar part d\u2019una llarga llista que inclou a pa\u00efsos en conflicte com Mali, S\u00edria o Palestina, a la qual fa poc m\u00e9s d\u2019un mes es van sumar tamb\u00e9 Sudan i el Txad. L\u2019experi\u00e8ncia dels \u00faltims trenta anys ha demostrat que l\u2019obsessi\u00f3 pel control de fronteres, l\u2019externalitzaci\u00f3, els visats de tr\u00e0nsit i l\u2019enfocament utilitarista de la cooperaci\u00f3 fracassen. <strong>Els despla\u00e7aments de poblaci\u00f3 no disminueixen, nom\u00e9s es fan cada vegada m\u00e9s perillosos i costen m\u00e9s vides<\/strong>.<\/p>\n<p><strong>El Pacte Europeu sobre Migraci\u00f3 i Asil,<\/strong> que va entrar en vigor l\u201911 de juny de 2024 ha fracassat estrepitosament en el seu objectiu d\u2019aconseguir una major harmonitzaci\u00f3 normativa i establir un repartiment m\u00e9s equitatiu de les responsabilitats d\u2019asil. <strong>L\u2019objectiu prioritari \u00e9s impedir que les persones arriben i, si arriben, expulsar-les el m\u00e9s r\u00e0pid possible.<\/strong><\/p>\n<p>El nou Pacte aposta per un <strong>mecanisme de solidaritat a la carta o flexible,<\/strong> amb el qual els pa\u00efsos europeus poden finan\u00e7ar projectes en tercers pa\u00efsos destinats al control migratori, en lloc de garantir un sistema de reubicaci\u00f3 obligat\u00f2ria que pose en el centre la protecci\u00f3 de les persones. Des de CEAR mostrem tamb\u00e9 una enorme preocupaci\u00f3 per la <strong>ficci\u00f3 jur\u00eddica de no entrada<\/strong>, amb la qual es pret\u00e9n considerar que una persona no ha arribat a la UE fins que ho autoritze l\u2019estat membre, independentment de la seua pres\u00e8ncia f\u00edsica en territori europeu, la qual cosa vulneraria el Conveni Europeu de Drets Humans i altres tractats internacionals. Este nou sistema pot convertir a <strong>les fronteres europees en espais de no drets,<\/strong> en els quals es normalitzen condicions d\u2019acolliment deficients i un \u00fas excessiu de la detenci\u00f3 i privaci\u00f3 de llibertat. A m\u00e9s, entre altres, es generalitzarien els <strong>procediments d\u2019asil accelerats,<\/strong> basant-se en la presumpci\u00f3 que la majoria de les persones que arriben a la UE no tenen necessitats de protecci\u00f3, la qual cosa impedeix un estudi individualitzat de les sol\u00b7licituds, com exigeix el Conveni Europeu de Drets Humans.<\/p>\n<p>A causa de la complexitat i interrelaci\u00f3 de la nova legislaci\u00f3 s\u2019ha establit un per\u00edode transitori de dos anys per a la implementaci\u00f3 d\u2019aquest Pacte Europeu. Des de CEAR hem presentat una s\u00e8rie de propostes dirigides al govern d\u2019Espanya per a assegurar que el Pla Nacional d\u2019Implementaci\u00f3 s\u2019elabore des d\u2019un enfocament garantista, solidari i centrat en la protecci\u00f3 de les persones migrants, sol\u00b7licitants d\u2019asil i refugiades, i amb ple respecte al dret internacional i els drets humans.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>[vc_row][vc_column][vc_column_text css=\u00bb\u00bb] Cap a un periodisme \u00e8tic i inclusiu en el tractament de les migracions [\/vc_column_text][vc_separator color=\u00bbcustom\u00bb css=\u00bb.vc_custom_1538670349360{margin-top: 20px !important;margin-bottom: 50px !important;}\u00bb accent_color=\u00bbrgba(81,81,81,0.12)\u00bb][vc_separator color=\u00bbcustom\u00bb css=\u00bb.vc_custom_1538670349360{margin-top: 20px !important;margin-bottom: 50px !important;}\u00bb accent_color=\u00bbrgba(81,81,81,0.12)\u00bb][vc_column_text css=\u00bb\u00bb]Aquest any, tornem a analitzar l\u2019arribada a costes, principalment a les Can\u00e0ries, ja que durant els \u00faltims mesos s\u2019han produ\u00eft -de manera deliberada i organitzada&hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":18476,"parent":16205,"menu_order":-1,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-18458","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","description-off"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18458","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18458"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18458\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/16205"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/18476"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/sensetopics.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18458"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}