Anàlisi del tractament informatiu de la migració i el refugi

En aquest informe s’analitza com les persones migrades, refugiades i racialitzades són mostrades en els mitjans de comunicació, atesos els moments més mediàtics que han protagonitzat en 2021. També s’analitza els discursos polítics en relació a aquestes persones i el foment del discurs d’odi.

La proposta d’enguany recull i analitza notícies publicades en mitjans de comunicació nacionals des de gener a octubre de 2021, encara que per a l’epígraf de les arribades a Canàries en concret al moll de Arguineguín s’ha consultat notícies de l’any anterior. Les notícies recollides s’han configurat a través d’alertes de Google, cerques de termes clau (generals com a “migració” o “delicte d’odi” i dels moments mediàtics més importants en relació a “Ceuta”, “l’Afganistan” i “Canàries”) en les edicions digitals dels diaris i en la plataforma Hallon de seguiment de mitjans de comunicació. També ha sigut molt útil l’Observatori de Mitjans de Mugak i la seua base de dades de notícies de premsa sobre migracions.

La investigació s’ha dut a terme entre els mesos de juny a octubre de 2021, durant els quals s’ha dut a terme una revisió diària de les informacions publicades. La selecció d’aquestes ha respost principalment al criteri temàtic (Canàries, Ceuta, l’Afganistan), però també sobre la base de si una informació exemplificava o no una pràctica periodística positiva o, al contrari, problemàtica. Totes les seccions d’aquest informe contenen tant una part d’anàlisi formal com de contingut (lectures i interpretació dels titulars, fotografies, termes, peus de fotos, fonts etc), amb especial èmfasi a assenyalar bones i males pràctiques, faules i propostes. A l’hora d’analitzar les notícies, ens preguntem: qui parla? A qui se silencia? Quines frases i vocabulari s’utilitzen? Quins són els estereotips mostrats i a qui afecta?. Al final de cada epígraf hi ha una sèrie de propostes específiques, a més de les conclusions i propostes generals que es troben en les últimes pàgines d’aquest volum. A més, per a aprofundir l’anàlisi, afegim en cada secció diversos estudis de cas on ens fixem en notícies concretes que desglossem en taules de treball. Aquestes permetran al lector o lectora tindre encara més eines crítiques d’anàlisis de la informació mediàtica.

Ens hem ajudat d’informes, treballs de recerca, manuals de periodisme, guies de bones pràctiques i d’articles, entrevistes, xarrades i formacions de nombrosos professionals de la informació, especialistes, activistes i, sobretot, periodistes, per a poder fer un diagnòstic de com s’han tractat les migracions en els mitjans espanyols enguany i de quina manera es pot retratar de manera més justa i d’acord amb els drets humans a les persones migrades, refugiades i racialitzades, com a subjectes i agents polítics.